lunes, 1 de marzo de 2010

La veritat que tant de temps portava buscant

   Quan vaig arribar a l’ermita m’estava esperant la veritat que tant de temps portava buscant. M’havia deixat portar per tota aquella gent, que caminaven cap eixa petita ermita com formigues en busca de gra per recol•lectar. No comprenia a que venia tot allò, però el meu propòsit estava clar i amb tota aquella gent era l’oportunitat perfecta per a que ningú li estranyés la meua presencia.
    Tenia que aconseguir poder entrar al Castell Vell, com li deien per aquelles terres, ja que aquell era el lloc al que m’havien portar totes les pistes que havia trobat fins al moment. Estava clar que ningú de tota aquella gent s’imaginava el secret que es guardava molt prop de on es trobaven.
    Era prop de migdia quan un esclat de pólvora crida l’atenció de tots el presents, ocasió perfecta per a poder entrar a aquelles ruïnes. No vaig tardar molt en travessar aquella tanca pel forat que hi havia trobat un parell de hores abans. En eixe moment una sensació de satisfacció m’inunda el cos, ja que començava a sentir con la solució a aquella incògnita estava prop.
    Portava temps intentant esbrinar d’on provenien els meus orígens. Aquesta inquietud havia aparegut quan vaig heretar una interessant carta que datava de principis de 1610 en la qual decretava la expulsió dels moriscos del regne de Valencia. En aquesta feia al•lusió a la expulsió de un home en concret. Junt a aquesta hi havia una frase del meu avi que deia: “En el origen trobaràs la resposta.” Després d’això vaig començar una investigació pel nord d’Àfrica per trobar l’origen que després de molt de temps m’havia portat fins a aquest tossal, que era el que em separava d’aquesta incògnita.
    Després de mirar per tot arreu sense trobar resposta vaig decidir parar una estona per a descansar. En aquell instant en el que em vaig seure just al meu costar aparegué aquella estrella de huit puntes que portava tant de temps buscant. Ràpidament, em vaig apressar a veure el que amagava darrere trobant-me en un petit manuscrit que deia:
 “ Em vaig d’aquesta terra en la que vaig nàixer amb un únic propòsit, que aquesta sigue l’última vegada que dues persones no tinguin els mateixos drets.”
    No hi era ni de lluny el que esperava trobar-me, però a soles me venia en eixe moment una idea al cap. Si la persona que haguera escrit aquestes paraules encara visqués es portaria una gran decepció en el seguís ocorrent.

2 comentarios:

  1. Soy la SGAE, y represento los derechos de la obra EL Guardià de l'Anell. le rogamos retire esta composicion de inmediato si no quiere que recurramos a medidas extremas.



    Perdone, señora vinuesa, mis contactos me acaban de informar e su identidad, asi como su relacion con La Familia, y deseo rectificar mi anterior aviso.

    P.D: Guai, guai. Muy guai

    ResponderEliminar
  2. Existen tambien influencias de la manera de contar los hechos de Dan Brown y sus novelas. Pobret nadie se da cuenta.

    ResponderEliminar