jueves, 15 de abril de 2010

Les meues "vacances" ideals

   Ja era de nit quan a la fi va arribar al poble. Aquest estava tant tranquil com recordava. Ja feia molts anys des de que va partir d’aquest per anar a la ciutat a estudiar. Àdhuc podia acordar-se d’aquells caps de setmana en els que escapava de la frenètica vida de la ciutat per trobar tranquil•litat.
   Al encendre la llum de l’entrador va poder comprovar l’estat en el que es trobava la casa. Un dit de pols s’havia apoderat dels mobles degut a la poca activitat que havia tingut aquesta des de que faltaren els seus pares. Cansat, es va decantar per la opció més còmoda i decidit va anar cap a aquell lloc que havia sigut seu durant tota la seua joventut.
   Al ficar-se al llit, notà un embalum vaig del coixí. Inquiet per la falta de son alçà el coixí trobant-se amb aquella vella llibreta que creia perduda. Impacient obrí per la primera pàgina descobrint de sobte aquell viatge que el va canviar per a sempre, això sí, el poder fer-ho el costà també el seu.
   En aquell moment, s’alçà ràpid del llit en busca d’alguna cosa per a poder continuar amb aquell diari i els records d’altres dies passats li vingueren al cap.

Per aquell temps, jo era un jove preocupat pel mon que em rodejava. Aquest fou un dels motius que m’impulsaren a aconseguir els diners que em costarien aquelles vacances en un temps record, ja que les noticies del que estava ocorrent ens arribaren aquella última setmana d’abril. Per sort, el problema del allotjament estava solucionat ja que coneixia a un vell amic que estava vivint allí, qui era també qui ens havia portat les noves.
No hi era la primera vegada que sentia aquelles cançons de veus reclamant allò que buscaven ja que des de feia alguns mesos, eren habituals aquestes des de les aules. Però havia alguna cosa que diferenciava de tot allò del que havia vist anteriorment. Només arribar, el primer dia que vaig acudir ja em vaig sentir un més d’ells. Les llambordes passaven per les meus mans com la de tots els altres per a lluitat contra la policia.
Durant aquells dies el país estava paralitzat, ja que huit milions de persones estaven en vaga i amb el pas dels dies, van començar a ocórrer els problemes, ja que no havia gasolina, les coles eren constants en busca de menjar i les escombraries creixien en els carrers. La decepció arriba a nosaltres quan després d’ haver aconseguir fer eleccions de manera anticipada, els resultats foren nefastes, encara pitjor que ‘ls anteriors.
Encara que la idea que se te és que fou un autèntic fracàs, vull pensar que no es del tot cert ja que amb la nostra acció demostràrem aquells valors que defeníem,es a dir, que la joventut també teníem veu, que ja no volíem seguir els passos que ens havien ensenyat, que érem aquells que teníem el poder per a canviar les coses. Pensant-ho bé, pel que cridàrem: la igualtat, la pau, la llibertat,...,estan presents en aquestos moments en la societat i m’agrada pensar que vaig les llambordes sí que havia arena de platja.
Tal volta aquestes no son el prototip de vacances ideals, però per a mi sí que ho foren, ja que durant aquell maig de 1968 va estar prohibit prohibir.

1 comentario:

  1. Papá cuentame otra vez
    esa historia tan bonita...

    Interesante, si más no, aunque a estas horas de la noche no salgan los comentarios. Un consejo: no mezcles llombardes con coles, que aunque haya coles lombardas, no mola combinar vulgarismos y cultismos, denota un interés mal repartido. Además, la primera introducción hace pensar en un texto escrito tal como viene a la mente. Al principio esos molan, pero cuando los relees te das cuenta de muuuuuuuuuchos errores. Miratelo.

    Hoy me siento crítico literario

    "I like it when you move around your disco dance floor. A-dap-tation let's me show you how it's danced"

    ResponderEliminar