viernes, 27 de noviembre de 2009

Desig aconseguit

"M'agradaria ser invisible en alguns moments de la meua vida, perquè així podria ser la persona que en realitat soc. Per eixe instant, deixaria de formar part d'aquesta societat, de la qual cada dia hi estic més segura que em rebutja. No existirien ni temors a allò que diran, ni els moments en el que sóc el centre d'atenció sense desitjar-ho. Si fóra invisible, podria donar-me peu a esbrinar gran quantitat de coses. En especial, podria tal volta endevinar perquè ho fan i mes concretament, perquè m'ho fan a mi.
La meua vida s'ha tornat un infern amb el pas dels anys, el que comença sent petites bromes sense importància, en aquest moment son insuportables, moments als quals si que jo no existira, no hagueren ocorregut mai, ni hagueren creat problemes als que em rodegen. Maldic el dia que vaig nàixer pel mal que he causat a tots aquells que m'han conegut, ja siga als qui feien tals bromes pel fet que per la meua culpa s'han dut moltes rinyes. Com els que s'han interessat per mi ja que fent-ho han estat al meu costat sofrint i preocupen-se per allò que no tenien ells la culpa. Així he arribat a la conclusió que en tota la meua vida, no he sabut fer res bé, ni quins camins prendre als moments difícils. Tinc la culpa de tots el mals que han ocorregut al meu costat, per açò, voldria ser invisible per sempre i que tot aquest malson mai haguera passat."

Desprès de llegir l'última línia de l'ultima pagina que s'escriuria a aquell diari, a la policia que duia a cap la investigació no li costa deduir que fou un suïcidi. Tancà el diari i donà una última ullada a l'habitació, contemplant per última vegada el rostre tranquil d'aquella adolescent, amb un somriure dibuixat als llavis per haver trobat la pau que tant de temps portava buscant. No hi havien signes de violència, ni s'havien escoltat sorolls aquella vesprada, a soles els crits i plors de sa mare quan la trobà damunt del seu llit, amb el seu pot de pastilles per dormir a la mà, que li portaren a un somni del que mai despertaria, evaporant-se com l'aigua, sent a la fi invisible com ella volia.


Fa molt de temps que no ficava al blog una redacció de valencià, però estic en moment de crisis i vull opinions. Esta ven expressat? sigau crítics per favor.

Suïcida sense motius

2 comentarios:

  1. si podemos pasar por alto que de nuevo se trata de la redacción de valenciano, y de nuevo la ortografia (XP) está realmente bien. Muy bien, dirian algunos, es lo mejor que he leido, dirian otros sin demasiada idea, pero yo creo que no diré nada.
    AY, bachiller, ¿cuando nos dejarás un rato para poder expresarnos sin que la obligacion escolar mueva nuestra mano?
    nos leemos, ¿ya tienes la maleta?

    ResponderEliminar
  2. Como quieres que tenga la maleta si no que hay que llevar.
    Por cierto esta vez te has adelantado pero da la casualida de que lo havia vuelto a leer y me habia dado cuenta de algunas faltas. Al ir a correguirlas me he encontrado con tu comentario.

    Respecto a la pregunta que hago de que si se entiende, gracias por contestar

    ResponderEliminar